Funcions i actuacions del Relator Especial sobre la Independència de Magistrats i Advocats

Práctica de Protección Internacional de los Derechos Humanos
4º de Derecho: 2015

L'objectiu principal del Relator Especial sobre la Independència de Magistrats i Advocats, i la principal raó que fonamenta la seva creació, és l'estudi dels casos de violació de la independència i imparcialitat del poder judicial i la independència dels advocats. A partir d'aquesta premissa es desenvolupen un seguit de tasques:

a)      Investigar les denúncies substancials que li siguin transmeses i comunicar-ne les conclusions i recomanacions;

b)      Identificar i registrar no només els atemptats a la independència de la judicatura, els advocats i els funcionaris judicials, sinó també els progressos realitzats respecte la protecció i l'enfortiment de la seva independència, i fer recomanacions concretes que incloguin la prestació de serveis d'assessorament o assistència tècnica a petició de l'estat interessat per millorar l’eficàcia de l’estat investigat.

c)      Estudiar amb l'objectiu de formular propostes sobre les qüestions de principi i d'actualitat des del punt de vista de protecció i enfortiment de la independència de la judicatura, dels advocats i dels funcionaris judicials;

d)     Aplicar una perspectiva de gènere en la seva labor;

e)     Seguir cooperant estretament amb els òrgans, mandats i mecanismes que formen part de les Nacions Unides i amb les organitzacions regionals, evitant la duplicació d'esforços;

f)     Informar periòdicament al Consell d'acord amb el seu programa de treball, així com anualment a l'Assemblea General, posant de relleu els assumptes que són motiu de preocupació.

Fins al moment hi ha hagut 4 mandataris. El 1994 es nomena, per mitjà de la resolució 1994/41 de la Comissió de Drets Humans, el primer Relator Especial sobre la Independència de Magistrats i Advocats, Param Cumaraswamy, nacional de Malàisia. El va succeir, a l'agost del 2003, l'argentí Leandro Despouy, i més endavant, al 2009, Gabriela Knaul de Brasil. Actualment el càrrec l'ocupa des de fa uns mesos Mónica Pinto, argentina.

El procediment seguit pel Relator Especial varia segons quina sigui la facultat que estigui exercint. Per una banda, davant una denúncia individual es posarà en contacte, normalment per carta, amb el govern involucrat a qui farà una crida urgent perquè aclareixi els fets i/o per posar-lo en coneixement d'aquests. En aquests casos el Relator Especial elaborarà un resum que inclogui les comunicacions rebudes, les respostes de l'estat en qüestió i, juntament amb observacions sobre la situació en altres països, ho inclourà en el seu informe anual.

Per altra banda, hi ha casos en que és el govern l'interessat en que el Relator Especial faci una visita al país i elabori un informe sobre aquesta que inclogui els  resultats, conclusions i recomanacions, i el faci arribar al Consell de Drets Humans.

Un exemple d’actuació del Relator Especial sobre la Independència dels Magistrats i Advocats que ens ha cridat l’atenció és la intervenció a l’Equador. A finals de l’any 2004 es van destituir per part del govern la majoria de membres del Tribunal Constitucional, el Tribunal Suprem Electoral i finalment la Cort Suprema de Justícia. Això va provocar una crisis política i social a tot el país que va ocasionar la destitució del president Lucio Gutiérrez. Abans del canvi de govern va ser convidat el Relator Especial (aleshores Leandro Despouy) a fer una missió de reconeixement, i realitzà un informe preliminar[1] on va aconsellar a les autoritats el restabliment de l’estat de dret i va afegir unes recomanacions per a la nova constitució d’una Cort Suprema de Justícia més independent.

El juliol del 2005 el Relator va fer una segona visita per fer un seguiment de les recomanacions fetes a l’informe preliminar; el nou president (Alfredo Palacio) ja havia dut a terme la reforma de la Llei Orgànica de la Funció Judicial on s’establia un mecanisme ad hoc a través d’un Comitè de Qualificació per seleccionar els membres de la Cort. Aquest procés de selecció pretenia atorgar major transparència en la selecció dels membres de la Cort d’acord amb la legislació tant equatoriana com internacional; per primer cop en aquest país hi va haver audiències públiques i transparents a l’abast del ciutadà, ja que impugnants i impugnats van defensar els seus arguments oralment i de forma pública. Finalment es van designar 31 jutges i 21 conjutges, i d’aquesta experiència el Relator va elaborar un altre informe[2] on explica tot el procés, des de la crítica i inconstitucionalitat de les destitucions, a la supervisió per part d’observador nacional i internacionals, així com la supervisió de jutges d’altres països. L’actuació del Relator va assentar un important precedent de bones pràctiques a la ONU en matèria judicial, i extensibles a altres organismes internacionals com la OEA o la Unió Internacional de Magistrats.

Aquest èxit no pot fer abaixar la guàrdia i la evitar la repetició d’errors del passat en aquest país; algunes organitzacions de drets humans[3] han tornat a sol·licitar la intervenció de l’actual Relatora degut a noves destitucions de jutges, agreujades per declaracions del president Rafael Correa que posen en dubte el manteniment de la imparcialitat judicial; un element essencial en la protecció dels drets humans.

También te pueden interesar estas otras entradas del blog:

Conceptos de Derecho Internacional Público
El derecho a la verdad, justicia y reparación ante la vulneración de los Derechos Humanos
Comparativa de las reparaciones económicas por los daños derivados de las dictaduras en España, Argentina y Chile

---

[1] E/CN.4/2005/60/Add.4. Consultable a http://daccess-dds-ny.un.org/doc/UNDOC/GEN/G05/132/52/PDF/G0513252.pdf?OpenElement

[2] E/CN.4/2006/52/Add.2. Consultable a http://daccess-dds-ny.un.org/doc/UNDOC/GEN/G06/105/09/PDF/G0610509.pdf?OpenElement

[3] Human Right Watch. Carta sobre la independencia judicial en Ecuador. 29 de gener de 2014: https://www.hrw.org/es/news/2014/01/29/carta-sobre-independencia-judicial-en-ecuador